RENTAR LA ROBA

HISTÒRIES DE POR

LLIBRE: HISTÒRIES DE POR
TEMÀTICA: POR



AUTORA: ANGELA SOMMER-BODENBURG

ELS 5 SENTITS

  VISTA

 

       

           
         
          OÏDA
    

 

       

     OLFACTE

 

          

            
              

GUST

        

           TACTE

 

ELS 5 REGNES

ANIMALS: Són heteròtrofs perque s'alimente d'altres éssers vius o d'elements que en procedeixen.
Exemple: Lleó, tigre...

VEGEALS: Són autòtrofs perque es fabriquen el seu propi aliment amb l'ajuda de la llum del sol.
Exemple: Ametller, pi pinyoner...

FONGS: Són heteròtrofs perque s'alimentes de matèria orgànica.
Exemple: Rovelló, fredolic...

PROTOCTISTS: Poden ser heteròtrofs o autòtrofs.

Exemple: Protozous, algues unicel·lulars...

MONERES: Poden ser beneficiossos per a la natura o la nostra salut.
Exemple: Lactobacilis, bacteris de la salmonrl·la...

CAMILLO GOLGI

Camillo Gologi va néixer el 7 de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regió de la Llombardia i actualment a la província de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mèdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pàdua, on es graduà l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtrica del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per l'histologia. El 1872 va començar a treballar en el pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Torí i Siena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia, va arribar a ser degà de la Facultat de Medicina, així com rector.Tot i els escasos mitjans amb els quals comptava va assolir importants resultats amb els seus experiments, entre els quals destaca el mètode de la tintura mitjançant el nitrat de plata, que va suposar una revolució en l'estudi al laboratori dels teixits nerviosos. Emprant aquest mètode, va identificar una classe de cèl·lula nerviosa dotada d'unes extensions, o dendrites, mitjançant les quals es connecten entre si altres cèl·lules nervioses. Aquest descobriment va permetre posteriorment a Heinrich Wilhelm Waldeyer formular la hipòtesi que les cèl·lules nervioses són les unitats estructurals bàsiques del sistema nerviós, hipòtesi que més tard demostraria Santiago Ramón y Cajal. El 1876, després del seu retorn a la Universitat de Pavia, va continuar l'examen de les cèl·lules nervioses, obtenint proves de l'existència d'una xarxa irregular de cavitats o dictiosomes que ocupen un paper essencial en operacions cel·lulars com la construcció de la membrana, l'emmagatzematge de lípids i proteïnes o el transport de partícules al llarg de la membrana plasmàtica. En honor a Golgi aquests dictiosomes s'anomenaren aparell de Golgi. Entre 1885 i 1893 va dedicar les seves investigacions a l'estudi del paludisme, arribant a distingir dues patologies, anomenades paladisme tercià i quartà, provocades per dues espècies diferents d'un mateix protozou paràsit denominat Plasmodium així com la identificació de l'accés febril esdevingut per l'alliberament per part d'aquest organisme d' espores en el flux sanguini.L'any 1906 Golgi fou guanyador amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, conjuntament amb Santiago Ramón i Cajal, pels seus estudis sobre l'estructura del sistema nerviós.Va morir el 21 de gener de 1926 a la seva residència de la ciutat de Pàdua.En honor seu s'anomenà el cràter Gologi sobre la superfície de la lluna, també van ficar una placa commemorativa a la casa on va viure

Santiago Ramon y Cajal

Va néixer el 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal, provinents de la població aragonesa de Larrés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo (Osca). Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba, on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties.

Autoretrat de Ramón y Cajal al seu laboratori de València.L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona.El 1892 va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de la Universitat Central de Madrid. Va assolir que el govern creés l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biològiques on hi va treballar fins al 1922, moment en què passà a realitzar la seva recerca científica a l'Institut Cajal, que mantindria la seva recerca a la seva mort.
El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”.Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre l’estructura i el funcionament del sistema nerviós. Els anomenats reticulistes creien que el teixit nerviós estava format per milers de milions de cèl·lules, unides les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quantitat de prolongacions que en dificultaven l’estudi. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mètode mitjançant el qual, a l’atzar, tan sols una porció molt petita de cèl·lules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc d’aquell embolic de cèl·lules inservible, la tinció de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cèl·lules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tècnica revolucionària, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant això, el descobriment de l’estructura dels sistema nerviós és deguda a Santiago Ramón y Cajal, que en millorar la tinció va revelar que aquest sistema estava constituït per cèl·lules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a través d’espais buits. L’investigador va decidir enfrontar-se, amb la seva teoria antireticulista, als gran científics de l’època, i va trobar en Golgi el més ferm detractor seu. Els treballs de Ramón y Cajal sobre el sistema nerviós van ser reconeguts amb la concessió, el 1906, del premi Nobel de fisiologia i medicina, guardó que va compartir amb Golgi. De tota manera, Golgi va persistir en la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramón y Cajal.Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residència de Madrid.En honor seu s'anomenà el cràter Cajal sobre la superfície de la Lluna.

MY FAVOURITE PAINTING

This painting is by C.M coolidge.It is about 119 yeras old. C.M coolidge was a American artist. C.M coolidge used brown and grey colours, in the painting there are a seven dogs playing poker.

TARDOR

Com una alba amb cant de gall
-deixondiment i frisança,
violins, menta, cristall-
ha arribat el primer fred.
Ve vestit de sol d'octubre,
fulla i trèmula i blau net.

EL NOM DE NADAL

  Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…
I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyalà la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

Joana Raspall
  

A quin any vam neixer??

Quants nois i noies hi han a la classe??

LA DÀLIA

Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs

PLUGIM

Quina pluja tan dolça

llisca sobre les coses!

És un vel de carícies,

és un bres de cançó.

De les branques florides
pengen gotes perlades,                                      

diamants que fulguren

amb un lleu tremolor.

Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada

difumina les formes,

i l'esguard, facinant,
hi crea fantaciosos
camins de meravella
vers un món somniat.