EL MEU POBLE PREFERIT

El meu poble preferit és Montblanc perquè és on es diu que Sant Jordi va matar el drac, i les dues setmanes del 19 al 28 d'abril són les dues setmanes més boniques de la Setmana Medieval  de Montblanc.
I és un  poble petit però té molta història, té una piscina, un camp de futbol de gespa i un altre de futbol sala. Hi ha bars però el millor bar de Montblanc és la Canal 1 o la 2 perquè fan uns entrepans  boníssims. Hi  han 2 pistes la del dia i la del Marti Humà , hi han 5 parques  el del dia,  plaça catalunya,  sant francesc ,  al parquing de sant miquel i al pla. Aquest any  han fet la truma que consisteix en una cursa de cavalls. Aquest any no han pogut fer els jocs medievals perqué han arreglat el monestir de sant francesc.

TU ETS BONITO JAJAJAJA

OLA K ASE

TXARANGO ESPECTACULAR

crazy frog

EL BAILE DEL POLLO

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

TITOL DEL LLIBRE: MOMO
AUTOR: MICHAEL ENDE
TEMÀTICA: AVENTURA

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

TITOL DEL LLIBRE: EL LLIBRE I LA ROSA
AUTOR: GERONIMO STILTON
TEMÀTICA: SANT JORDI

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit

al fons del bosc, per una juguesca.

Quan l'una crida, l'altre s'encrespa

i deixen l'aire ple e neguit.

Tanta cridoria, a què treu cap?

Parlen e vents i e flamarades,

de llamps i trons i de nuvolades.

Per què es barallen? Ningú no ho sap.

Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.

S'han embestit talment dues fere:

(són quatre gotes escausseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat

que la baralla és acabada:

la braa, humida, ja és apagada;

de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;

per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.

                                   Joana Raspall

DISFRESSES

Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;

ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;

aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
 Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

   
                     Joana Rapall

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.

               Joana Raspall

Qui Sap

Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar...

Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!

                Joana Raspall

Linternauta Reposa

Ha pasat hores davant la pantalla

fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.

Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...

                        Joana Raspall

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

AUTOR: SUZANNE COLLINS
LLIBRE:  GREGOR LA PROFECIA DEL GRIS
TEMÀTICA:  AVENTURA

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues
que té la planxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
 Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
_Què en treu, el bou, de l'herba
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?

JOANA RASPALL

IMAGECHEF

ImageChef.com Poetry Blender